27 d’octubre del 2012

Somrient a la mort


Tal com ja vaig dir, el text que el dissabte 20 va escriure la Raquel em va recordar en cert punt a l'art d'un fotògraf anomenat Maurice Heesen.
Maurice Heesen és un fotògraf holandès que combina el macabre amb l'humor en una col·lecció de fotografies en les quals persones mortes en accidents, que acaben de suïcidar o han estat assassinades semblen somriure a la mort. 

Segons les seves pròpies paraules:
«Tenim por de la mort només perquè no sabem què hi ha després. El millor és seguir rient en vida fins que la mort ens atrapi.»

Maurice Heesen









-Carles-

20 d’octubre del 2012



Il·lusions

Les idees per encaminar l’obra que s’escriurà són el primer pas per endinsar-nos en el recorregut. I això és el que fem en aquestes primeres classes. Avui, hem reprès les escenes de la setmana passada i les hem analitzat des de la perspectiva psicològica dels personatges. Aquest fet ens ha dut ha tractar temes com la soledat, l’estima per interès econòmic, els valors tradicions i la manipulació dels mitjans de comunicació. Aspectes presents a la societat actual.

A la segona part, hem treballat diferents escenes mitjançant els ritmes que proposaven els altres components del grup. Els primers estaven acordats, però els darrers eren fruit de la improvisació. Aquest exercici ens ha permès jugar amb la imaginació, i no hi ha faltat ni el toc humorístic –d’una dona que havia de fer les seves necessitats més personals- ni el to d’intriga proporcionat per una casa encantada i un home perdut pel desert.

 Per això no s’acaba aquí. Continua amb la il·lusió d’uns joves intrèpids. 


Judit.

12 d’octubre del 2012

Nova promoció de Joves Plus (curs 2012-13)

Si voleu saber els noms dels joves cliqueu a la pàgina alumnes.



Aquí els nous components de la companyia el Guirigall. Onze noies i un noi.
Ja portem tres classes i la disponibilitat i energia són molt bones. L'última dia, el dissabte 6 d'octubre vam llegir les escenes que l'Isidre Hernández (professor d'interpretació de El Galliner) el dissabte anterior els va donar per treballar. Eren escenes de diferents obres d'en Sergi Belbel. Les vam llegir i en vam extreure els següents temes: les relacions intergeneracionals, les aparences a les aules o a la feina, els valors retrògrades que alguns pares intenten inculcar als fills, l'avortament i la violació. Els joves es van dividir en grups de dos, de tres i de quatre i van crear una escena sobre algun d'aquests temes. L'escena havia de tenir un plantejament, conflicte i desenllaç.
Seguirem explicant-vos el nostre treball.






A la fotografia de sota es veu en Carles Llusà i la Laura Gázquez preparant el taller que vam presentar el mes de juliol  amb el grup del casal de joves a El Galliner. Aquí els vaig conèixer.