13 d’abril de 2014

SOM TOTS IGUALS! SOM TOTS IGUALS!

I aquí un fragment de l'obra, el monòleg que ha escrit i que interpreta l'Iris Schneider, titulat:

SOM TOTS IGUALS

Tots naixem iguals: Som una bola de carn rosa, relliscosa i que plora... Joder si plora! Però passa un temps i creixem, i això ens converteix en persones úniques i especials, bé, com a mínim la meva mare sempre m’ho ha fet creure, tota una filòsofa!
Com tots els nens, vaig odiar l’uniforme. Per fi vaig poder anar a l’institut amb la meva samarreta, els meus texans i la meva dessuadora. I com jo, tots els meus amics eren feliços... amb la seva samarreta, els seus texans i la seva dessuadora. Quina delícia ser tan diferent!
Per acabar de marcar la diferència, vaig crear el meu perfil de Facebook. Era el número 853. 241 milions 1. Que meravellosament únic!
I llavors vénen els meus pares i em pregunten: “I què penses fer amb la teva vida?” I responc: “Mama, papa, vull ser fotudament especial: estudio, vaig de festa, treballo, busco pis, m’hipoteco, em caso, perdo la feina, la recupero, tinc fills, em separo, em canso, em jubilo, miro enrere, quasi no respiro, m’afogo. Moro. Com tots, amb samarreta, texans i dessuadora.





Això em fa pensar en una cançó... FOREVER YOUNG

COMÈDIA ABSURDA AMB SENTIT...

Aquest és el nostre lema. Lema que resumeix la nostra obra, que creix per moments! Poc a poc va adoptant forma, i us haig de dir quina forma! I tot gràcies a la Marta i l'Elies! Si senyor! Quins grans professors!