3 de maig de 2014

LA POR

En una cosa estem d’acord: TENIM POR!  Però no sabem ben bé a què tenim por, o potser sí. El problema  és que hi ha moltes coses que ens fan por.Us deixem un altre fragment de l’obra. Ha estat escrit per l’ Iris Sturm, la Camila Ruiz i l’ Elia Alabau que també l’interpreta.

 POR
Sabeu aquell moment que et sents com a la intempèrie, envoltada de foscor, tremolant? Em torno completament boja. Petita com una formiga que veu com la sola d’una sabata se li acosta irremeiablement i l’esclafa, fent-la cruixir com una croqueta de l’àvia acabada de fer, reduint-la a una papilla incrustada al pas de zebra.

Doncs, sí, collons, per què no dir-ho? Tinc por... Molta por... Però, què em fa tanta por? Doncs, és senzill... em fa por perdre. Perdre coses petites que a qualsevol li podrien semblar insignificants. Com l’arracada que portava ahir a la nit, com les fotos d’un viatge a Madrid. Em fa tanta por que algú s’emporti la meva bicicleta que hi poso dos candaus. Clac, clac; un i dos! Però això no canvia res, perquè la por no marxa, és com si ja formés part de mi. Em fa por decebre. Decebre i que la gent que està a prop meu m’oblidi completament. Em fa por l’oblit, oblidar-ho tot, per sempre. Em fa por perdre el control, la companyia, la llum, el futur...  Em fa por no deixar petjada. Em fa por el buit, el maleït buit dins teu que et dóna la certesa que no tornaràs a viure les coses d’aquella manera, i que, per tant, les has perdut...

Però el que em fa més por de tot, més por que res, és que tot això sigui mentida, o sigui, que m’estigui imaginant tot això, i que ni tant sols existeixin els canelons de l’àvia, ni l’olor, ni l’oblit, ni la meva àvia, ni tant sols la por, i que res tingui sentit. Perdre-ho absolutament tot.

Cabrons! Qui m’ha fotut la bicicleta?!



I aquí us deixem una cançó molt adient!


Lou Reed - Waves of Fear