Nosaltres SOM els exèrcits de gebre!

"I va fer entrar pel dret els seus exèrcits de gebre!"

Davant el cercle format per la nostra classe, hem sortit tots a dir unes frases esgarrifoses sobre l'hivern. Acompanyades de gestos exagerats les hem cridat i encara que l'emoció ens ha fet entrebancar les paraules, no ens em donat pas per vençuts.
Fins i tot em format una coral que entre tots explicarà un fragment de la nostra història, però, només cal dir, que està en fase de construcció, ens queda una mica per fer-ho perfecte!!!
Per últim, ens hem après i practicat les nostres primeres escenes, per sort els exercicis d'àvies ens han ajudat molt i estem ben ficats al paper. A més d'escenes d'àvies també en trobem de mares, nens i pares. Aquestes dues escenes es complementen en una sola. Però, com hem dit abans, encara queda per fer-ho perfecte i no ens falta la il·lusió per a seguir millorant!
  

La nostra àvia interna

Ens hem portat a nosaltres mateixos a la nostra part més interna en busca de les emocions més bàsiques (felicitat, ràbia i tristesa) per a poder arribar a localitzar-les en diferents punts del nostre cos i, així, guiar-nos quan haguem d'interpretar-les.
Fent-ho hem après que no hem de dependre de vivències personals per a fer aflorar els diferents sentiments. Ja que si això ho haguéssim de fer dia rere dia, contribuiria en la nostra autodestrucció. Per això, és important poder sentir aquestes emocions a través del que has llegit a algun lloc, el que has sentit, has vist, etc. Però preferiblement mai per una vivència personal.
Quan ho hem tingut tot assimilat i après hem passat a la revisió de la lectura de Bedlam, l'obra que interpretarem, i a partir del que teníem hem intentat entendre l'àvia d'en Haiku, el protagonista, analitzant quins eren els seus punts forts i les seves febleses.
Aquest anàlisi ens ha fet un gran servei quan, després, hem llegit un monòleg d'aquest mateix personatge. A continuació, n'hem diferenciat les diferents parts i hi hem atorgat a cada una d'aquestes un sentiment, una emoció, etc. Finalment ens n'hem après una part i l'hem interpretat tots i cada un de nosaltres. Hem fet sortir la nostra àvia interna.

Caracteritzant-nos de nou

Em seguit amb la investigació de personatges, i aquest cop ens ha tocat fer un pas enrere i tornar a l'època on l'única preocupació que teníem era caure i raspar-nos els genolls. Aquest cop ens ha tocat fer de nens i nenes, aquí us deixo alguns resultats: 

Caracteritzant-nos

Aquesta setmana hem començat a preparar personatges. Aquests són alguns dels resultats:

Pas a Pas

En poc temps ens estem adaptant en el grup. Un grup en el que ens sentim molt còmodes, i en el que compartim moltes més coses que el teatre.

Hem perdut la vergonya i els nervis dels primers dies i ara ja estem llestos per anar a per totes en el que segur que serà un curs fantàstic.

Aquesta setmana hem intentat trobar quina seria la nostra pesonalitat si fossim avies, i la veritat és que la varietat ha estat sorprenent. Siguem sincers, crear personatges suposa feina, però és una feina divertida.

L'OPORTUNITAT D'EXPRESSAR-SE LLIUREMENT

Guirigall 2015/2016

Amb esforç i il•lusió hem aconseguit arribar fins aquest curs, Joves Plus, un curs ple de reptes que anirem aconseguin poc a poc, tots junts. Un curs on ens divertirem i sobretot aprendrem tant del teatre com de nosaltres mateixos. Tots sóm diferents peró amb un mateix objectiu: fer teatre.

Amb el teatre ens sentim bé, ens sentim vius i amb tot el treball que farem durant aquest curs volem aconseguir que l'espectador senti el que sentim, que rigui si ha de riure, que plori si ha de plorar i que surti de la sala amb una gran satisfacció per haver disfrutat de la nostre obra.

El teatre ens permet viure en altres realitats, conèixer altres vides, viatjar a l'espai, salvar el món, trobar l'amor, ser invencible... Ens permet ser tot el que volem ser i per aquest i molts més motius aquest any treballarem amb molta alegria i ens esforçarem al màxin per poder sorprendre a l'espectador i a nosaltres mateixos.

Ubú és aquí!

Ubú ja ha sortit de l’ou! 

El dissabte 6 de juny, el món d’Ubú va veure la llum per primera vegada al Centre Cívic Barri Vell – Mercadal de Girona. Mentre a l’exterior es respirava ambient de Champions League, dins el centre cívic els alumnes de Joves Plus preparàvem la primera presentació en societat del nostre "Ubú, rei". Però sabeu què? Que la bombin, la Champions! El nostre Ubú també organitza partits de futbol, i us garantim que més entretinguts, més violents i amb millors jugades!

Posant-nos una miqueta seriosos (però només una miqueta, no us hi acostumeu), aquest està sent el resultat de tot un any de treball, d’un any en què hem viscut de tot. Si algú dubta de si hem treballat o no, la resposta és aquesta: sí, ho hem fet, i ens ha costat sang, suor i llàgrimes.

Sang, perquè ens hem ventat castanyes dignes de sortir a l’APM?, amb alguna ferida que altra pel mig. I hi ha batalles, moltes i cruentes batalles! Suor, perquè assajar amb abrics de pèl, màscares, fracs i mil i un vestits en plena onada de calor i sota els focus, fa que et sentis més aviat un pollastre a l’ast que no una persona. Ah, i perquè els personatges d’Ubú, rei, són molt aficionats al reggaeton. Buf, si ho són!  I llàgrimes. Perquè ningú és de pedra. Els pobres personatges han de patir les conseqüències d’un Pare Ubú que només vol poder, poder i més poder, d’un personatge despietat que no té problema d’aixafar i matar a qui sigui per tal d’aconseguir el que vol.

Així que ningú ens digui que el camí ha estat fàcil. Us ho garantim, no ho ha estat. Però el resultat ha merescut cada nata, cada morat a la cama, cada gota de suor i cada llàgrima que li hem dedicat. S’ho ha merescut tot, i ho repetiríem les vegades que fes falta.

DESCOBREIX ELS ORÍGENS D’UBÚ...

Si ens endinsem en l’obra Ubú rei, (estrenada al 1895),podrem descobrir que Alfred Jarry en va ser el creador, amb només 16 anys. L’argument de l’obra s’inspira amb la tragèdia clàssica Macbeth, de William Shakespeare. És sorprenent amb qui s’inspirà l’autor per crear els nostres protagonistes: la mare Ubú és un paral·lelisme de Lady Macbeth i el nostre estimat pare Ubú (un personatge burlesc, grotesc i ruc) està inspirat en un dels professors de Jarry. 

Ubú rei entra en el moviment del surrealisme i el teatre a l’absurd, degut que Jarry es revel·là contra la idea de la representació com a doble de la realitat, de manera que el públic de l’època respongué amb incredulitat i rebuig, ja que ell tenia molt clar que l’obra anava dirigida a les minories.

Tot i així, no us preocupeu, Ubú encara viu! Segueix visquent en cada representació, en cada assaig. Precisament cada dissabte el veiem, veiem al nostre rei atabalat i presionat donant voltes i més voltes per l’aula 4 del galliner, i és aquí, on els Joves plus el fem pencar de valent, pobre pare Ubú!  

Però això no és tot! Vam veure quelcom estrany , ho recordo perfectament com si fos avui... era un dissabte, 11 d’abril per ser precisos, i ens preguntàrem... “però que veuen els nostres ulls? És un balcó?, és un cavall?, és l’entrada d’una cova, o potser el tro d’un rei?...” NO! Era l’inimitable, l’inconfusible, l’incomparable vaixell del noble Pare Ubú, que navegava coratjosament sobre les aigües del Nord, pobre el nostre estimat rei, no el deixem respirar ni un moment, li convindria descansar una estoneta, sa majestat podria marejar-se si topa amb la mala mar. 

El Gran Partit

Els grans espectacles multitudinaris, sobretot els esportius, sempre han sigut el principal entreteniment per la població de tot règim dictatorial i Ubú no es queda curt amb l’oferiment al poble de Polònia d’un partit de futbol.

Doncs bé, a Joves Plus hem construït l’estructura del que serà el Partit del Segle, on l’emoció serà la protagonista i un futbolista lusitanoargentí brillarà pel seu talent. “Quin gran partit, senyores i senyors!”

Però a Joves Plus també ens ha de tocar una mica l’aire i si, a més a més, és per celebrar un casament vintage (com diuen ara els joves) pel carrer Nou, el Dia Internacional del Teatre i els vint-i-cinc anys del Centre de Formació Teatral El Galliner molt millor.

Cridòria, arròs i alegria per desitjar el millor a un nou matrimoni, al teatre mundial i a l’escola que ens acull i ens ha fet grans. Aquest any, el manifest del DIT l’ha redactat el director teatral polonès Krzysztof Warlikowski i el 28 de març el va llegir per tot el públic del carrer Nou la Txell Faxedas, professora del Galliner.

I així anem progressant per fer que Ubú se senti còmode a la seva Polònia i puguem fer vibrar l’espectador amb un partit que mai més podrà oblidar.                                                                                                                                                   

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                 

                 

Porto bones notícies companys...

Tard però millor que mai! Sí, a Joves Plus hem estat una  mica enfeinats darrerament i, encara que això no és excusa, sentint-ho molt no hem pogut comunicar res pel blog. Durant aquestes últimes setmanes hem estat passant moment difícils: alguns han abandonat el vaixell i han posat roques al nostre camí. Tot i així, the show must go on. Us preguntareu quina en porta Ubú en ment. Bé, ara mateix ens trobem en guerra contra l’exèrcit rus, i encara que no ho sembli, tenim un as sota la màniga. Quin? Sí home, no us ho direm pas, veniu a veure l’obra i ho descobrireu!

També ens han posat a prova més d’un cop. No fa massa vam tenir jornada de portes obertes, i el cangueli es notava en l’aire que respiràvem. No és pas que ens fes por el públic, i ara, però els nervis de mostrar una obra treballada durant molts mesos per primer cop solen ser elevats en tals ocasions. 

Ah, quasi me’n oblidava! Ja no tenim director. Ara tenim directora. L’Elies ha estat per nosaltres un gran director i el trobarem molt a faltar, però per sort la Marta, la directora d’ara fins a l’estrena, ens ha agradat molt. (Sabem i en som conscients que aquest acte d’elogi no ens portarà pauses més llargues ni menys crits si no ens sabem el text, però ens agrada fer la pilota de tant en tant).  

De moment, doncs, estem prou bé. Ubú avança lent però amb fermesa, i sabem que l’obra esdevindrà un èxit quan arribi l’estrena de la nostra obra. Ja falta menys! Tic-tac, tic-tac, tic-tac... Us deixem, anem a repassar el guió! Us deixem algunes fotos de l’aula oberta que us poden donar alguna pista de com avança Ubú. Fins aviat!