Primera Primeres Imatges de Mart

El passat dissabte dia 9 vam estrenar, després de mesos i mesos de feina, l'obra escrita per l'Helena Tornero, Primeres Imatges de Mart. Tot i els nervis inicials, els assajos generals una mica desastrosos, i les correccions d'última hora, la gran majoria del públic ens va dir que l'obra li havia arribat molt, i en el cas dels més grans, que s'hi havien sentit identificats: en altres, paraules; van riure i van plorar, perquè van sentir la història que explicàvem com si fos seva.

He de dir que els moments abans d'actuar vaig patir molt. No parava de pensar què passaria si no ens sortia bé, si a la gent no li agradava, o encara pitjor, si jo sortia i m'equivocava, o em quedava en blanc. Tota la feina feta pel grup espatllada per una ficada de pota meva. Ai. Això pensava a dos quarts de vuit menys cinc, amb tots darrere les cortines, espiant el públic. Alguns (jo) tremolant de nervis. Abraçades de suport, xiuxiuejos de 'molta merda!', i de cop, en Quim i la Marta presentant l'obra. 
Ara sí, ara ja no hi ha marxa enrere. Comença en Muntaner, quan tindré cinquanta anys no vull ser com el pare... i tots sortim a l'escenari i deixem de ser joves de El guirigall per passar a ser personatges inventats d'una història real, massa real, que va passar fa molt i alhora poc temps. 

La primera escena. Els primers diàlegs, amb les cames que no m'aguanten, i de cop, ja no em preocupo més de si ho estic fent bé o no. De si a la gent li agrada. Perquè passo a ser una part de la història que expliquem, a explicar-la jo, a que sigui la meva història, la nostra història. Per uns moments, a La Planeta, em sento com si fos al 1976.

Tinc moltes ganes de tornar-la a representar per reviure aquella sensació! Pròxima parada, St. Feliu de Pallerols!

una hora abans de la funció

Aina Soley.