I aquí un altre petit fragment de la obra, un monòleg sobre la mort que fa honor a la essència d'aquesta: còmic, absurd i amb sentit. És escrit i representat per la Virgínia Gómez(jo mateixa).
La mort
Això de la mort és una putada t'ho miris per on t'ho mirirs, perquè no només li fas la putada a la família que t'ha de plorar sinó que ara, a més a més, em pagues l'enterro. Però es pot saber com coi costa tants calers fotre un tros de carn sota terra? Ni que et banyessin amb or i et guardessin de record!
Però bé, comptem que està tot liquidat i que tens a tota la família plorant desconsoladament a l'enterrament. De sobte, se m'acosta la iaia amb la seva mà tremolosa cap a la meva galta...que no iaia, que no, que és rígid, que no hi ha per enlloc per on estirar. Em mira i em pregunta: què t'ha passat perla ensucrada? Iaia! Perla ensucrada no que tinc tots els amics aquí!!
Què hi fot en Joan aquí? És el meu ex. S'acosta, em mira i m'espetega: ho veus? ja t'ho deia jo que t'havies de maquillar més sovint, estàs molt més guapa! Em torna a repassar i em diu: encara recordo quan em deies "prefereixo que m'atropelli un camió que tornar amb tu", calia que t'ho prenguessis tan al peu de la lletra?
Jo em sentia imparable, invencible, infinita. Com quan t'asseus a la vora del mar i penses que tot i nadar i nadar i nadar l'horitzó seguirà més lluny i el mar seguirà sense acabar-se. Sí d'acord, saps que existeix un final però és massa lluny com per palpar-lo, i....ja ho veieu....
Què fa?! Mama! Vigila que el capellà m'està mirant les tetes de reüll!
I finalment, una cançó que al meu gust recull els diferents sentiments i emocions que es viuen(o si més no, visc) amb la mort.
Finding silence - Circadian Eyes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada