ciberassetjament

L'últim dissabte, dia 1 de desembre va ser decisiu per encarar la temàtica de l'obra que crearem:



I després d'exposar tota la informació que teníem i sabíem sobre el tema, vam començar a fer improvisacions pautades. I durant aquesta setmana tots aporte el que ens sembla interessant per compartir amb els companys.

El dissabte 24 de novembre, vam dedicar la primera part a les coreografies de les onomatopeies que haviem creat en anteriors classes, però aquest cop teniem que fer tots els moviments de totes les coreografies (en grups de 3 o 2) enganxades les unes a les altres; no ens podiem deixar de tocar en cap moment, teniem que trobar la forma per poder-ho fer. La segona part de la classe la vam dedicar a fer improvitzacions amb el tema del suicidi com a base. La Marta va fer uns grups i ens va donar un paper a cada persona. Una persona es volia suicidar i les altres teniem que impedir que aquella persona es suicidés.

Va ser una classe realment divertida, com totes!

Moviment en grup

Creacions

La feina que hem fet aquest dissabte ha nascut de la creació de fa dos dissabtes, quan la Marta ens va donar una llista de vuit onomatopeies (Ai!, Té, Bah!, Noo!, Jo?, Ai quin mal, Uaau i  Mmm!) a les quals haviem d'afegir un moviment a cada una. També ens havíem d'aprendre el monòleg que va escriure la Judit, i aquest dissabte ho hem convinat tot, fet que ha provocat un efecte sorprenent: per cada moviment nascut d'una onomatopeia, hem dit una frase o tros de frase del monòleg i, a més, hem inclòs una emoció diferent per a cada una (alegria, tristesa, ràbia i vergonya).

La segona part de la classe l'hem dedicat a llegir els escrits que alguns de nosaltres hem portat (la Laura ha escrit una escena on parla de la consciència i la inconsciència d'haver matat un pare; la Neus ha escrit un monòleg d'un ex-drogadicte que ara és feliç amb la seva família, tot i que la Raquel  li donarà un toc més angoniós, i jo he retocat l'escena de Les galetes de l'àvia per afegir-hi més accions en les acotacions). He portat la càmera, així que tenim fotos d'aquest moment de lectura i creativitat:

També volia afegir que fa dos dissabtes van sortir unes escenes molt interessants, especialment la de les estudiants que fan una reunió pel viatge de fi de curs. Aquesta improvisació, feta per la Raquel, la Judit, la Neus, la Júlia i jo (amb una intervenció de la Mariona), parla sobretot de l'abús als menors i de com es pot reaccionar (volent mantenir-ho en secret, explicant-li als pares, a la policia, etc). Crec que va quedar molt bé i que en podriem treure molt més suc!

Estic molt contenta de formar part d'aquest grup. Amb moltes ganes del proper dissabte,

Marta

Somrient a la mort

Tal com ja vaig dir, el text que el dissabte 20 va escriure la Raquel em va recordar en cert punt a l'art d'un fotògraf anomenat Maurice Heesen.
Maurice Heesen és un fotògraf holandès que combina el macabre amb l'humor en una col·lecció de fotografies en les quals persones mortes en accidents, que acaben de suïcidar o han estat assassinades semblen somriure a la mort. 

Segons les seves pròpies paraules:

«Tenim por de la mort només perquè no sabem què hi ha després. El millor és seguir rient en vida fins que la mort ens atrapi.»

Maurice Heesen

Font

-Carles-

Il·lusions

Les idees per encaminar l’obra que s’escriurà són el primer pas per endinsar-nos en el recorregut. I això és el que fem en aquestes primeres classes. Avui, hem reprès les escenes de la setmana passada i les hem analitzat des de la perspectiva psicològica dels personatges. Aquest fet ens ha dut ha tractar temes com la soledat, l’estima per interès econòmic, els valors tradicions i la manipulació dels mitjans de comunicació. Aspectes presents a la societat actual.

A la segona part, hem treballat diferents escenes mitjançant els ritmes que proposaven els altres components del grup. Els primers estaven acordats, però els darrers eren fruit de la improvisació. Aquest exercici ens ha permès jugar amb la imaginació, i no hi ha faltat ni el toc humorístic –d’una dona que havia de fer les seves necessitats més personals- ni el to d’intriga proporcionat per una casa encantada i un home perdut pel desert.

 Per això no s’acaba aquí. Continua amb la il·lusió d’uns joves intrèpids. 


Judit.

Nova promoció de Joves Plus (curs 2012-13)

Si voleu saber els noms dels joves cliqueu a la pàgina alumnes.

Aquí els nous components de la companyia el Guirigall. Onze noies i un noi.
Ja portem tres classes i la disponibilitat i energia són molt bones. L'última dia, el dissabte 6 d'octubre vam llegir les escenes que l'Isidre Hernández (professor d'interpretació de El Galliner) el dissabte anterior els va donar per treballar. Eren escenes de diferents obres d'en Sergi Belbel. Les vam llegir i en vam extreure els següents temes: les relacions intergeneracionals, les aparences a les aules o a la feina, els valors retrògrades que alguns pares intenten inculcar als fills, l'avortament i la violació. Els joves es van dividir en grups de dos, de tres i de quatre i van crear una escena sobre algun d'aquests temes. L'escena havia de tenir un plantejament, conflicte i desenllaç.
Seguirem explicant-vos el nostre treball.

A la fotografia de sota es veu en Carles Llusà i la Laura Gázquez preparant el taller que vam presentar el mes de juliol  amb el grup del casal de joves a El Galliner. Aquí els vaig conèixer.