Entre els moments del dissabte, hi trobem:
Un televisor que cau i les interferències són la millor banda sonora per a l'escena.
Un actor argentí que resulta ser germà i assassí d'una espectadora que tranquil·lament mira el culebrot del migdia.
Una paròdia sobre l'escena bíblica de l'Anunciació, l'anomenen Renunciació.
Un cos de dona que s'expressa amb una veu interior masculina. L'aixafa, li tapa la boca, la foragita de l'espai.
Alguns reptes a escena:
Dues situacions que coexisteixen alhora però que no es poden trepitjar.
Omplir les transicions d'un estat emotiu a un altre de ben diferent i arriscat.
Vestir els personatges amb un to de paròdia molt i molt estripat.
Companyia jove del Centre de formació teatral El Galliner
Doncs la veritat és que la classe de dissabte va estar mol bé, ens queda molt per aprendre, però disfrutem molt del que estem fent, la veritat és que la idea de la televisió, la del subconscient de la noia, així com la de la verge maria parlant, és un punt que dona molt de joc a les escenes que vam treballar; són diverses maneres de donar sentit al que s'està interpretant o de narrar una història.
ResponEliminaLa setmana que ve seguirem treballant el fet de connectar dues accions paral·leles en el cas de l'escena de la televisió, el fet de connectar a partir de fotos els sentiments d'una història, i la de pariodar extremadament una escena.