Nova promoció de Joves Plus (curs 2012-13)

Si voleu saber els noms dels joves cliqueu a la pàgina alumnes.

Aquí els nous components de la companyia el Guirigall. Onze noies i un noi.
Ja portem tres classes i la disponibilitat i energia són molt bones. L'última dia, el dissabte 6 d'octubre vam llegir les escenes que l'Isidre Hernández (professor d'interpretació de El Galliner) el dissabte anterior els va donar per treballar. Eren escenes de diferents obres d'en Sergi Belbel. Les vam llegir i en vam extreure els següents temes: les relacions intergeneracionals, les aparences a les aules o a la feina, els valors retrògrades que alguns pares intenten inculcar als fills, l'avortament i la violació. Els joves es van dividir en grups de dos, de tres i de quatre i van crear una escena sobre algun d'aquests temes. L'escena havia de tenir un plantejament, conflicte i desenllaç.
Seguirem explicant-vos el nostre treball.

A la fotografia de sota es veu en Carles Llusà i la Laura Gázquez preparant el taller que vam presentar el mes de juliol  amb el grup del casal de joves a El Galliner. Aquí els vaig conèixer.
 

Primeres imatges de mart al FITAG

Avui, després de tenir el blog en una petita pausa tenim una entrada nova.
Aquest cop toca parlar del FITAG, on el Guirigall va poder representar Primeres Imatges de Mart el dia 1 de setembre a  les 12 de la nit.
Estàvem molt emocionats no només per poder actuar en un festival tan bonic com el FITAG sinó també perquè aquell dia l'Helena Tornero, la dramaturga que ha fet possible tota aquesta obra, estaria allà per veure'ns. Vam actuar a l'exterior, la qual cosa al principi va espantar perquè vam haver de pujar el volum de la veu però la cosa va sortir prou bé.

De moment no tenim més representacions marcades, ni cap més data senyalada per Primeres Imatges de Mart. Per ara, El Guirigall haurà de fer una pausa fins que puguem tornar a reprendre la nostra història.

Suposo que els meus companys pensen el mateix que jo i tenen ganes de continuar amb aquesta història, per fer que tothom pugui arribar a conèixer els nostres personatges.
Cadascú de nosaltres li te estima al seu personatge, i se l'ha fet seu. Ara, després de l'última actuació no ens podem permetre deixar-los morir tan fàcilment.

Tot i saber que no és un bon moment per el teatre, volem començar a treballar dins d'aquest món i Primeres imatges de mart és una gran obra que ens permet no sols la possibilitat d'actuar si no que aconsegueix del públic una reflexió i una bona resposta.

Estem orgullosos de l'obra i molt agraïts a l'Helena per la feina feta. També vull agrair a la Marta Montiel tots els esforços que ha fet per nosaltres i la seva dedicació.

Ara sembla que Primeres imatges de Mart no tingui un destí clar, però el tindrà. Hem d'aconseguir moure aquesta obra, per molt que ens costi perquè tothom pugui veure la nostra feina i pugui gaudir una estona amb nosaltres al teatre.


Fins aleshores, no puc anunciar més dates ni tinc gaire més a dir. Però tinc molt clar que no vull dir adéu a Primeres imatges de Mart.
Farem que això continuï sigui com sigui !

Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia.




Laura.

"Bolo" a Sant Feliu de Pallerols

 El passat diumenge 15 de Juliol del 2012 vam fer el nostre primer “bolo” de Primeres Imatges de Mart a Sant Feliu de Pallerols.

Tot i que jo crec que aquesta cap de setmana, Primeres Imatges de Mart, ha estat més que un “bolo”…
Com ja sabeu o suposareu, com a joves que som, no parem en tot el dia, i menys a l’estiu, i és per això que no vam trobar cap dia per assajar; d’aquí va sortir la idea de anar a passar la nit a Sant Feliu de Pallerols i fer assajos intensius.
La Júlia per la seva proximitat a aquest poble i per la seva coneixença de la zona, va ser l’encarregada de trobar-nos un allotjament.
Total, que el dissabte cap allà les 16:00h érem quasi tots al galliner distribuint-nos feines: mentrestant uns anaven a fer la compra pel menjar dels pròxims dies, els altres s’encarregaven de carregar les cadires tan peculiars que té cada personatge dins el cotxe d’uns quants pares que com sempre van donar el seu suport incondicional.

En acabar ens vam dirigir a Sant Feliu de Pallerols on vam estar assajant fins passades les 9 del vespre, i en acabar vam sopar tots en una de les habitacions on ens allotjàvem.
Després de sopar vam anar a fer una volta pel poble per desconnectar una estona i relaxar-se i al tornar, vam veure el vídeo de l’estrena de l’obra per tenir una idea de com es veu des de fora i vam anar a dormir.

El diumenge pel matí vam fer el l’assaig tècnic, vam dinar i a la tarda entre nervis i cansament vam fer la última repassada.

Recordo la Marta dient: D’aquí 25 minuts comencem, aneu cap al “camerino” i relaxeu-vos. I, a partir d’aquí, els minuts van passar volant.
Realment, penso que la noia de Mart, l’obra, la viu d’una altre manera, bàsicament com a personatge; al llarg de la història la noia de Mart va evolucionant de la mateixa manera que els fets de la transició van sortint a la llum. I aquest diumenge, ho vaig notar més que mai, vaig viure més que mai la història paral•lela que representa el personatge; i penso que ho vaig viure més que mai, perquè els meus companys també ho van sentir més que mai.
Després de l’estrena del 9 de Juny a La Planeta crec que teníem ganes de reviure les emocions que vam viure aquell dia i és per això que penso que el diumenge la vam gaudir més que mai, perquè de moment hem tingut una cosa molt important que ens ha recolzat: el públic.

Penso que l’experiència d’aquest cap de setmana ha sigut boníssima; per l’estada a Sant Feliu de Pallerols, però sobretot per les emocions viscudes dalt l’escenari; penso que poc a poc anem fent pinya i crec que això és el més important.

Noia de Mart a "La Planeta"

Dia de l'estrena a "La Planeta"

Iraida Martos Sais

Video "Què us ha semblat l'obra?"

Hola a tots i a totes!

El dia de l'estrena de Primeres imatges de Mart va ser una vegada més, a dalt l'escenari, on m'ho vaig passar genial i vaig gaudir-ho. Entre cametes abans de sortir, les cames hem tremolaven un xic, llavors un cop a dins escena van desaparèixer.  Notava el públic aprop i això fa que donis el màxim de tu mateix. En una escena, personalment, haig de dir que els sentiments que volia transmetre hem van embolcallar fins arribar a un punt de descontrol, em va agradar experimentar allò.

Estic molt contenta de representar un persontage en aquesta obra,  crec que hem aconseguit i podem tornar a aconseguir transmetre els sentiments dels personatges al públic, i com a resultat que s'emocionin. El dia de l'estrena varem adonar-nos que en algun moment de l'obra la comicitat hi és present, això va permetre un respir al públic.

Ara jo us deixo un video on el públic comenta que li va sembla l'obra després de veure-la, gràcies a la Iana Cardellach per gravar aquestes imatges.

http://www.youtube.com/watch?v=rHbCs2RcG0A

Us ha animat a venir a veure'ns o no? Vinga, no us la podeu perdre! Aquest diumenge a Sant Feliu de Pallerols, i avui assaig!!!

Una abraçada ben forta

Mariona

Primera Primeres Imatges de Mart

El passat dissabte dia 9 vam estrenar, després de mesos i mesos de feina, l'obra escrita per l'Helena Tornero, Primeres Imatges de Mart. Tot i els nervis inicials, els assajos generals una mica desastrosos, i les correccions d'última hora, la gran majoria del públic ens va dir que l'obra li havia arribat molt, i en el cas dels més grans, que s'hi havien sentit identificats: en altres, paraules; van riure i van plorar, perquè van sentir la història que explicàvem com si fos seva.

He de dir que els moments abans d'actuar vaig patir molt. No parava de pensar què passaria si no ens sortia bé, si a la gent no li agradava, o encara pitjor, si jo sortia i m'equivocava, o em quedava en blanc. Tota la feina feta pel grup espatllada per una ficada de pota meva. Ai. Això pensava a dos quarts de vuit menys cinc, amb tots darrere les cortines, espiant el públic. Alguns (jo) tremolant de nervis. Abraçades de suport, xiuxiuejos de 'molta merda!', i de cop, en Quim i la Marta presentant l'obra. 
Ara sí, ara ja no hi ha marxa enrere. Comença en Muntaner, quan tindré cinquanta anys no vull ser com el pare... i tots sortim a l'escenari i deixem de ser joves de El guirigall per passar a ser personatges inventats d'una història real, massa real, que va passar fa molt i alhora poc temps. 

La primera escena. Els primers diàlegs, amb les cames que no m'aguanten, i de cop, ja no em preocupo més de si ho estic fent bé o no. De si a la gent li agrada. Perquè passo a ser una part de la història que expliquem, a explicar-la jo, a que sigui la meva història, la nostra història. Per uns moments, a La Planeta, em sento com si fos al 1976.

Tinc moltes ganes de tornar-la a representar per reviure aquella sensació! Pròxima parada, St. Feliu de Pallerols!

una hora abans de la funció

Aina Soley.

Verdadera, actual, emocionant...

Hola amics!

sii, com diu la Júlia, ja hem estrenat Pirmeres imatges de Mart!

Aquell dissabte nou de juny a La Planeta va ser un dia especial. Des de la meva posició, l'escenari, vaig viure una estona molt intensa. No sé què ho va fer.. potser perquè la història és verdadera? perquè sentia l'actualitat del que estàvem representant? perquè se'm posava la pell de Gallina en cada moment?
Crec que els altres companys del grup també ho deuen pensar i és que es tracta d'una obra desbordada d'emoció.
Des de la posició del públic, pels comentaris que m'han arribat, aquesta emoció va arribar bé. Parents i companys meus em van dir que alguns més que d'altres els va saltar la llagrimeta. Ara bé, si encara no heu vingut a veure-la no us penseu pas que es tracta d'un drama amb plors per amunt i per aball... no, no. Té moments de tot i això també és una de les coses que la fa interessant.

Vam superar el repte del dia 9 de juny. Ara tenim al davant un repte encara més gran: el diumenge 15 de juliol a Sant Feliu de Pallarols a les 18:00h. És la mateixa obra però dic que és un repte encara més gran perquè és una obra difícil i haurem de recuperar tota aquella intensitat i estar tots al 100%.


Andreu Casadellà Oller

ESTRENA DE PRIMERES IMATGES DE MART

El dia 9 de juny vam estrenar Primeres imatges de Mart. 

Teníem un gran repte al davant, volíem aconseguir que el públic pogués posar-se a dins de l'obra i pogués sentir-la tal com nosaltres ho hem fet durant els assajos. D'entrada sabíem que per alguns seria més fàcil ja que tot allò els seria familiar, a d'altres, en canvi, els seria totalment desconegut. Nosaltres volíem que a tant uns com els altres els arribés la història que nosaltres explicàvem i que malauradament és ben real.            Just abans de començar, entre les cametes, l'aire estava saturat de nervis... Ens sortirà bé? I si em quedo en blanc? I si m'equivoco?

Respiro a fons, sento que sona Ramón Muntaner i entro a l'escenari amb els meus companys.  Està tot ple, veiem la gent de fons, a primer pla comença l'obra i les escenes flueixen. Em toca a mi. Continua l'obra, nosaltres la vivim, sentim el que diem, el que fem, sentim la història. Escenes finals, ja? Afloren sentiments de l'escenari, entre nosaltres, però també ens n'arriben del públic i alguns, fins i tot, acompanyats d'alguna llàgrima... tots es barregen deixant-nos un molt bon gust de boca quan sortim a saludar i veiem el públic dempeus. 

No sabem del cert si vam aconseguir el nostre propòsit al cent per cent, però sí que una gran part del públic ens ho va confirmar.

Us animem a venir el dia 15 de juliol a Sant Feliu de Pallerols i el dia 1 de setembre a Girona durant el  FITAG, esteu tots convidats!!

Júlia